/ Inici  / Galeries  / JESÚS Pastor Soriano.

Potser perquè un oncle meu era Pastor sento una debilitat per aquesta professió ( es professió i amb majúscules ) i quan veig un per la muntanya, la serra o els prats miro de parar-me i parlar amb ell. Però de tots els que he conegut Jesús es diferent, es autèntic, es vocacional, ha estat i es la seva vida, no renega d’això i a mes s’enorgulleix, li agrada la soledat  cercada encara que sigui una persona de fàcil tertúlia amb la que parlar es un plaer, viu d’això,  i encara que sap que les seves ovelles tenen un destí marcat les cuida i les mima com si d’animals de companyia es tractés.

He tingut la oportunitat de passar tot un dia amb ell. El vaig a buscar a casa seva de Espeja de San Marcelino ( Soria ) a les cinc del matí, em rep amb una encaixada de les seves immenses mans i, després de prendre un lleuger esmorcar i ficar en el seu sarró mig pa rodó amb pernil ens dirigim caminant ( no te cotxe, ni moto, ni bicicleta ) cap el lloc  de la muntanya on el dia anterior va deixar les ovelles lliures amb només la vigilància dels seus tres mastins.

Després de caminar un parell de quilometres ja sentim els esquellots de les ovelles que amb els primers raig de llum han començat el seu periple diürn. Poc a  poc, la nostra conversa es fa mes fluïda e interessant, pregunta per les meves càmeres i objectius i jo m’interesso per la terra que trepitgem. No diu res als gossos, no diu res a les ovelles, no fa falta, la seva única presencia ha posat ordre i uns sis-cents cinquanta animals es posen en marxa amb un rumb que sembla predefinit.

Vaig prenent fotografies de proba per a mesurar la llum que encara es escassa mentre ell m’explica que desenvolupa aquest ofici des de la seva infància, i que només durant nou mesos ho va deixar per a anar a Barcelona... “ una bogeria de joventut “ em diu, no li va agradar la experiència i va tornar ràpidament al que li agradava i sabia fer i segueix fent.

No ho he dit però te seixanta anys ( no crec que li importi que digui la seva edat ), tot ha fa caminant encara que té problemes als peus, ell marca el ritma i no es fàcil seguir-lo. M’allunyo una mica de ell per tal que la càmera no l’intimidi i veig que s’ajup a agafar farigola, m’explica quines son les plantes i arrels que trobem, m’assenyala el recorregut que esta segur que seguirà el ramat, sap a on aniran, a on pararan, m’acosto a les ovelles i fugen de mi, s’acosta ell i ni s’immuten, las coneix, el coneixen.

Ha sortit el sol i els vuit graus que hi havia al ambient quan vàrem sortir al matí s’han convertit en uns agradables catorze o  quinze,  des de dalt d’un turó i asseguts a una roca observem el moviment del ramat i Jesús m’explica que ell no li importa estar tot el dia sol, que no entén els que li diuen que ho deixi, “ yo ya estoy aprendido” em diu, no hi ha relleu, es molt dur, tots els dies, sense festes,  a primera hora del mati i a última de la tarda, dons durant les hores de calor les ovelles no mengen, les deixa a la muntanya i torna a casa, dina, fa la migdiada i torna a la muntanya.

Em parla de la família, dels amics, de la seva joventut, dels futur, s’atreveix una mica amb la política, es jovial i simpàtic, se sorprèn perquè porto fetes cinc-centes fotografies, pregunta, tornem a caminar, “ un altre petit tros, des de aquell turó les veurem venir”.

He quedat amb ell per a fer un reportatge fotogràfic sobre el autèntic pastor, però després de estar tot un dia amb ell el que menys m’importa son les fotografies que he fet, em quedo amb la seva lliçó d’humilitat, amb la seva senzillesa, amb la seva filosofia de la vida, amb la seva autenticitat, amb el seu amor per la natura, per saber viure en ella i per saber deixar viure als que en ella hi viuen. Com li he dit a Jesús, hi ha mes sabiduria en la seva vida que en la major de les enciclopèdies.

Aquest reportatge l’he imaginat en blanc i negre i així ho ensenyo, no se si es el correcte o no, possiblement algunes fotografies donarien mes joc en color i també possiblement alguns detalls es perdin, però entenc que globalment el personatge principal que es Jesús surt enriquit. Espero que ell no s’enfadi per això.

Crec que he fet un bon amic al que he promès tornar a visitar i  amb el que estaré encantat de parlar i caminar per la serra de Soria.

Una abrasada Jesús.